El 1974, dues dones protestants, Hélène Engel i Edith du Tertre, trasbalsades pels relats de la tortura durant la guerra del Vietnam, decideixen de mostra més
El 1974, dues dones protestants, Hélène Engel i Edith du Tertre, trasbalsades pels relats de la tortura durant la guerra del Vietnam, decideixen de sensibilitzar les Esglésies cristianes davant l'escàndol de la tortura. Indignades pel silenci dels cristians, constitueixen un grup ecumènic a fi d'alertar totes les Esglésies.
El seu projecte troba una acollida favorable: Ja era hora que s'hi posessin els cristians!, es deia des d'Amnistia Internacional. També el Consell Ecumènic de les Esglésies i altres organitzacions, a França, havien començat a amoïnar-se per l'augment de la tortura en molts països; llavors es parlava d'una epidèmia de la tortura.
El 16 de juny de 1974, quarantena de personeses van reunir a Versalles i van fundar l'ACAT.
Legalment l'ACAT és una institució i, sobretot, és un moviment de protesta i denúncia contra el poder torturador.
L'ACAT fa una crida a les persones que sentin seva aquesta causa, per treballar juntes en una feina agosarada, comprometent-se, dia a dia, en l'intent de posar terme a l'escàndol de la tortura.
L'ACAT neix a l'Estat espanyol el 1987 i és una institució reconeguda legalment.
OBJECTIUS:
Sensibilitzar i informar les comunitats cristianes i els mitjans de comunicació.
Reflexionar sobre les causes de la tortura.
Intervenir mitjançant cartes i faxos prop dels governs que practiquen la tortura i apliquen la pena de mort.
Prevenir i vigilar al propi país.
Educar en els drets humans.
La pregària és el fonament de la nostra acció.
El 1974, dues dones protestants, Hélène Engel i Edith du Tertre, trasbalsades pels relats de la tortura durant la guerra del Vietnam, decideixen de mostra més
El 1974, dues dones protestants, Hélène Engel i Edith du Tertre, trasbalsades pels relats de la tortura durant la guerra del Vietnam, decideixen de mostra més
