Els fonaments GENI s’inspiren en la tradició etnogràfica de l’antropologia i el paradigma interseccional, que entén que les persones estan culturalment adscrites a diversos, i a vegades contradictoris, processos identitaris que coexisteixen, es superposen i s’entrecreuen. Aquests processos, que condicionen les experiències i narratives individuals i col·lectives, són font de desigualtats, jerarquies i exclusions, però també de resiliència, solidaritat i transgressions.
Des d’aquesta perspectiva, les identitats s’entenen com a quelcom cultural, processual i relacional. És adoptant aquesta concepció quan es visibilitza l’ambivalència inherent a les categories identitàries: ens ofereixen significats i estabilitat, però a la vegada limiten i condicionen el nostre camp experiencial. Així mateix, el gènere és vist com una categoria oberta i plural, atès que les expressions corporals i identitàries sovint desborden la lògica binària hegemònica. S’està, en definitiva, davant múltiples dimensions de la diversitat: de processos identitaris, de teixits normatius, d’eixos de desigualtat, d’experiències, narratives i expressions.
Els fonaments GENI s’inspiren en la tradició etnogràfica de l’antropologia i el paradigma interseccional, que entén que les persones estan mostra més
